Setge de Leningrad

Setge de Leningrad
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
	; Equips de metralladors soviètics contenint l'ofensiva alemanya a l'estació abandonada de Detskoe Selo, a la rodalia de Leningrad
Tipus	setge
Data	8 de setembre de 1941 al 27 de gener del 1944
Durada	872 dies
Període	Segona Guerra Mundial
Coordenades	59° 55′ 49″ N, 30° 19′ 09″ E / 59.9303°N,30.3192°E
Lloc	Leningrad, Unió Soviètica
Estat	Unió Soviètica
Resultat	Victòria soviètica
Bàndols
Alemanya Nazi ; Espanya; Finlàndia; Itàlia	Unió Soviètica
Comandants
Wilhelm von Leeb; Georg von Küchler; Carl Gustaf Mannerheim	Kliment Voroshilov,; Gueorgui Júkov ; Leonid Góvorov
Forces
725.000	930.000
Baixes
Desconegudes	Exèrcit Roig:; 332.059 morts ; 24.324 morts no combatents ; 111.142 desapareguts; 16.470 civils ; 1 millió de civils morts de fam
Cronologia
	← Batalla d'Odessa
	↑ La participació espanyola al setge es va produir com a divisió subordinada al comandament alemany. ; ↑ Les tropes fineses, tot i estar en guerra amb la Unió Soviètica, només van ocupar els territoris perduts durant la Guerra d'Hivern, i no permeteren atacs aeris o d'artilleria des de les seues posicions. ; ↑ Tot i participar, el paper italià va ser menor. ;

El setge de Leningrad, també conegut com el bloqueig de Leningrad (rus: блокада Ленинграда; transcripció: blokada Leningrada) va tenir lloc per part de l'Alemanya nazi sobre la ciutat de Leningrad (avui Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial; es tracta del setge més llarg de la història sobre una ciutat. El pla alemany tenia el nom clau d'Operation Nordlicht (Operació Llum del Nord), i el mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir ràpidament la ciutat; els soviètics, però, van construir una intricada defensa al voltant de la ciutat, camuflant edificacions històriques amb xarxes que impedien determinar el seu perfil, i van arribar a omplir tot el subsòl d'explosius per volar la ciutat si aquesta finalment era conquerida, incloent-hi tant els enemics com la població civil.

Hitler, però, davant la perspectiva d'haver de mantenir una població enemiga de més de 3.000.000 d'habitants, ordenà que Leningrad fos assetjada i que es deixés morir la població de fam i de fred. El setge s'estengué gairebé 900 dies, entre el 8 de setembre de 1941 fins al 27 de gener de 1944, i la població russa va ser sotmesa a la més increïble lluita per a la supervivència, on l'exhauriment dels aliments portà una part de la població al canibalisme. Famílies senceres van morir de fam i fred a les seves llars; els habitants de la ciutat van acabar amb els coloms, gats i rates; i Leningrad va estar a punt de morir si no hagués estat pel corredor que s'establí a través del llac congelat Làdoga, per on arribava un magre ajut als assetjats. Els morts van superar els 2.200.000 fins a l'alliberament de la ciutat.

↑ Siege of Leningrad. Encyclopedia Britannica.
↑ Baryshnikov 2003; Juutilainen 2005, p. 670; Ekman, P-O: Tysk-italiensk gästspel på Ladoga 1942, Tidskrift i Sjöväsendet 1973 Jan.–Feb., pp. 5–46.

[1] La participació espanyola al setge es va produir com a divisió subordinada al comandament alemany.

[3] Les tropes fineses, tot i estar en guerra amb la Unió Soviètica, només van ocupar els territoris perduts durant la Guerra d'Hivern, i no permeteren atacs aeris o d'artilleria des de les seues posicions.

[5] Tot i participar, el paper italià va ser menor.

[2] Siege of Leningrad. Encyclopedia Britannica.

[4] Baryshnikov 2003; Juutilainen 2005, p. 670; Ekman, P-O: Tysk-italiensk gästspel på Ladoga 1942, Tidskrift i Sjöväsendet 1973 Jan.–Feb., pp. 5–46.

[nb 1]

[1]

[nb 2]

[2]

[nb 3]